Un dels punts imprescindibles que cal impulsar és el coneixement de la llengua del país d'arribada com a instrument per a aconseguir l'ascens social i laboral i assegurar així els seus drets. Sense documents no hi ha drets. Aquesta és la realitat de moltes dones nouvingudes indocumentades, que si no són retornades s'han de guanyar la vida en l'economia submergida.
Des de entitats com Cáritas se'ls ofereix la possibilitat de treballar, però cal que siguin capaces d'assolir uns coneixements mínims de la llengua castellana o catalana.
Sovint l'idioma i la poca formació d'aquest col·lectiu agreuja encara més la situació. Sembla ser que la major borsa de treballadors en situació irregular es troba en el servei domèstic i en la construcció.
No hay comentarios:
Publicar un comentario